L'ESPAI DE PINX

Quant de temps sense parlar de còmics!

Aprofitant que avui he rebut una postal serigrafiada del dibuixant de còmics Ataulfo Arróspide, més conegut com a Ata (la seua web és altament recomanada), aprofitarem per a fer una mini-crítica de l'únic còmic que tinc, per ara, on ell col·labora: "Cómo convertirse en un hijo de puta" de l'editorial Astiberri, el qual ja va per la quarta edició.


Els autors que hi participen són Mauro Entrialgo (el qual surt a El Jueves, a El País, a la Playboy...) i és el dibuixant principal del llibre en qüestió, Santi Orúe, al qual coneixereu si sou seguidors del TMEO i Ata, el qual col·labora també amb el TMEO i amb Cretino.

El llibre, imprés a tot color, és una espècie de mescla entre còmic i manual amb retalls, consells, trucs i parides que el personatge Herminio Bolaextra ens va narrant. 21 capítols dedicats a putejar a la gent dels voltants i a aprofitar-se'n de tot allò que es pugui. Picaresca pura i dura.
En definitiva, una obra totalment irreverent i subversiva, d'un humor a mig camí entre àcid i absurd, que em va fer riure des de la solapa de la portada fins la solapa de la contraportada.

De lo milloret que he llegit de còmic espanyol per al meu gust. I els 11€ que val (80pg.) encara el fan més avellidor.

Ah, si! I ací teniu una foto de la serigrafia que he rebut i del sobre on anava, el qual Ata s'ha encarregat de decorar personalment


Només hi ha 50 còpies numerades (jo tinc la 45) de les quals 10 les va regalar l'altre dia al seu blog.

M'encanten l'absurd que és el dibuix de la postal i la dedicatòria de l'esbós ...

Fa un parell de dies ha sortit el cartell del concert de benvinguda de la Universitat de València:


Per quatre eurets d'entrada (els quals es destinen a una ONG), a la Plaça de Bous de València, podrem veure a Macaco, dels quals suposo que no cal que diga res, ja que el seu tema "Moving" ha sonat a tot arreu este estiu. I de teloneros actuaràn SVA-ters, als quals un servidor ha tingut el gust de veure dues vegades al Juliol - al Feslloch! i a L'Aplec dels Ports - i s'ha quedat amb ganes de repetir.


I avui s'ha publicat al blog El Buscador de Artistas el cartell NO oficial de la festa de benvinguda de la Universitat Jaume I: Despistaos i La Pulquería. Sabrem si és veritat o no i si es cobrarà entrada -tal i com diuen els rumors- d'ací uns pocs dies, quan es publique el Vox UJI d'Octubre.

De Despistaos només diré que qualsevol grup que faça la intro de Física o Química o similar no es mereix el meu respecte.

I de La Pulquería, tot i que són el típic grup valencià que se sol contractar per a fer el concert més "del terreno"-anys anteriors han estat Seguridad Social, Chimo Bayo, La Gossa Sorda, Lula...- si el macrobotellón de la UJI no m'ho impedeix, igual els done una oportunitat.

Ténen un estil que mescla rock, corridos i ska. Pot ser bastant festero en directe. Em despedeixo amb una mostra:



ACTUALITZACIÓ: El diari VOX UJI ha confirmat l'assistència de Despistaos i La Pulquería a la festa de la UJI al seu número d'Octubre de 2009. Però a més a més ha afegit un altre grup: LAX'N'BUSTO!!! Almenys un dels tres concerts valdrà realment la pena! Temazos com "Llença't", "Tinc Fam de Tu", "La meva terra és el mar" o "Més que la meva sang" sonaràn el divendres 23 a la capital de La Plana.

Aprofitant que fa un parell de dies que ha sortit el videoclip de Te Hiero Mucho (Historia del Amante Guisante), de Love of Lesbian, mato dos pardals d'un tir. Poso el video nou, per si no l'heu vist encara, i un parell de remixos que fa poc que han sortit de cançons del disc 1999.


M'encanta l'efecte eixe de stop-motion, tot i que mareja un poc al principi...

Els remix que he posat al zip són:

Love of Lesbian - Club de Fans de John Boy (FizzMoon Remix)
Love of Lesbian - Allí donde Solíamos Gritar - remixed by Dj Amable

Per a descarregar-los, com sempre, link als comentaris.

Com sabreu, no és que tinga res en contra dels bous al carrer o a les places dels pobles. Senzillament no hi vaig ni hi participo perquè m'avorreixen.

Però quan veig aquestes imatges, m'avergonyeixo de ser espanyol.

Descansa en pau, Moscatel!

Vídeo tret del Diario Público

Ahir, que estava avorrit i no m'avellia estudiar -per a variar- vaig estar mirant tutorials per a photoshop que no foren massa complicats. Hi ha tanta cosa que no sabia ben bé per on tirar, però em va cridar l'atenció un que fa uns retrats bastant dramàtics. (click ací - està en anglés).

Curiosament, avui, llegint les entrades més valorades de Bitacoras.com m'he trobat que una de les més importants del dia és una entrada de MZA Blog, on fan una petita recopilació de retrats que curiosament, tots són amb aquest efecte o similar (n'hi ha més al flickr de l'autor)

I jo m'he dit: "Eh! tu també ho pots intentar!" I ací està el resultat:


La model és una dona de Salzadella. La foto li la vaig fer mentre treballava a la cooperativa, triant cireres (no és que estiguera trista, però estava prou enfeinada).

Què vos ha paregut el resultat? Vull comentaris!

Acaba de sortir del forn. Fa no res que està el videoclip-trailer de la pel·lícula "Yo, también", dirigida per Álvaro Pastor i Antonio Naharro.

La peli l'estrenen el dia 16 d'octubre als cines espanyols, i per les imatges que es veuen sembla el típic superdramón de cine espanyol... pero, eh! La banda sonora l'ha fet Guille Milkyway!!

I què té de destacable esta banda sonora, a part de que siga de La Casa Azul? Deduïu-ho vosaltres mateixos:


Aps, i per si vos interessa tindre la mp3 de la cançó, en primícia a Internet (xorimangada del vídeo, falten un parell de segons del principi), el link està als comentaris d'esta entrada

Esta tarde el senyor Chitan i jo ens hem passat mitja vesprada a l'estudi de fotografia de la UJI, perquè un servidor no recordava que les ha d'entregar demà i encara li faltaven pràctiques per fer. Alguns resultats:



Definitivament, si no és amb stress positiu, no faig res bé.

Avui no tinc massa ganes d'escriure, de manera que vos deixo un reportatget -el primer que hem fet a classe- sobre les escultures que podem trobar al Campus de la Universitat Jaume I.


Com sempre, s'agraeixen els comentaris.

Durant este divendres, dissabte i avui diumenge és la 3ª convenció de tatuatges a Castelló, a La Pèrgola. Em resulta curiós perquè tot i que l'any passat van vendre més de 10.000 entrades i estar entre les 10 millors convencions d'aquest tipus de tota Europa, resulta una gran desconeguda per als castellonencs.

No se si serà pels 12€ d'entrada que cobren (o 30 si voleu l'entrada per als 3 dies) o perquè a Castelló no hi ha massa cultura... (anava a dir del tatuatge, però crec que puc dir en general), no conec a cap castellonenc que hi vaja. Tothom és de fora.

Tinta, dolor i sang.

Podem trobar literalment centenars de tatuadors de tot el món. I de tots els estils... fins i tot tatuadors de canya i picant a mà (i no amb tattoo gun). A part, també hi ha espectacles de body painting, concerts -sobretot de rockabilly, exposicions, pin-ups, espectacles de cabaret, etc. A part, tota la informació que desitgem sobre el món del tatuatge i el piercing, molt útil en cas de que encara dubtem sobre si fer-nos-en un o no.

Tot i això, a la convenció de Castelló no trobem gent fent scarifications -tatuatges que consisteixen en fer cicatrius, sense tinta, bastant gores a l'hora de fer-se'ls- ni res d'extreme body modification, ni suspensions ni res així extrem, cosa que el fa un acte apte per a tota la família.

Recomano a tothom anar a fer-hi una visiteta. Si no voleu pagar l'entrada, sobre les 21 de la nit (només queden les entregues de premis) ja no es cobra per accedir-hi (obren a les 10 del matí i tanquen sobre les 12 de la nit).

Trobareu més info a www.castellontattooconvention.com

PD: La foto que he posat és de l'any passat (feta pel senyor Joel de las Heras), quan vaig estar-hi jo i em vaig fer el meu primer tatuatge. I Sí, el dilluns farà un any que el tinc. El xaval al que li estàn fent un tatuatge, i el tatuador, van guanyar el premi al millor tatuatge fet a les jornades: un cap de dimoni inspirat en l'estil japonés; bastant guapo, la veritat.